Pares, mares, no esteu sols, existeixen d’altres pares que tenen el mateix problema, per què els nostres fills no volen estudiar?

És normal i racional que penseu que el problema és del vostre fill sol, que, si no vol estudiar, és perquè en ell alguna cosa no està funcionant o alguna cosa va malament, però deixeu-me que us digui que esteu molt equivocats. Hi ha diversos motius que fan que els vostres fills diguin que no volen continuar estudiant o que volen deixar l’escola i a continuació us donarem alguns exemples.

Principals motius

Falta de motivació: el principal motiu pel qual els nens estudien és perquè tenen curiositats. Quan un nen perd la curiositat les ganes d’estudiar marxen. Per això el paper com a pares és mantenir aquesta motivació encesa en tot moment. En comptes de renyar els nens perquè no fan els deures, o perquè els exàmens arriben suspesos hem de buscar el perquè d’aquesta conducta i trobar alguna forma de motivar-los per tornar a agafar l’hàbit d’estudiar. Buscarem temes que els hi interessi i trobarem formes de relacionar aquests interessos amb les matèries de l’escola.

Problemes familiars: penseu que quan vosaltres discutiu ells no s’adonen? Doncs un altre cop esteu equivocats. Els nens, encara que no ho sembli, s’assabenten de tot i la forma que tenen d’expressar el malestar a casa seva és amb resultats dolents a l’escola. És la seva forma de dir “pares, pareu”.

– Assetjament escolar: aquest és el motiu, potser, més important i perillós de tots. El percentatge de nenes afectat per les males conductes d’altres companys ha augmentat, i l’hem de parar. Des de molt petits hem de fomentar la comunicació amb els nostres fills i donar-los la confiança perquè, des del primer moment que experimentin una situació de violència, la comuniquin immediatament.

Que podem fer?

– Trobar motivacions i curiositats que els facin voler tornar, per si mateixos, a estudiar.
Realitzar calendaris d’estudi. Deixar que ell decideixi que farà cada dia i com ho farà li permetrà experimentar i jugar amb les seves capacitats. Deixarem que ell sol, amb la nostra supervisió, aprengui amb què assignatures és més hàbil i quines necessiten una inversió més gran de temps. Per si sol aprendrà a organitzar-se.
Observar-los per detectar si en alguna matèria té més dificultat però no ho vol expressar. Encara que deixem que ell s’organitzi sol, podem prendre atenció del que fa per ajudar-lo en moments que ho necessiti.
– Crear un espai a casa on el nen senti que és un lloc tranquil on poder estudiar. Ha d’aprendre a diferenciar les zones de joc, amb les zones d’estudi.

 

 

També us recomanem: La intel·ligència emocional:un paper fonamental en l’educació.

 No us oblideu de seguir-nos al  Facebook  i a l’Instagram  i explicar-nos la vostra experiència!