En 1989 va néixer a Islàndia un nou mètode educatiu, on, la seva creadora, Margrét Pála  Ólafsdóttir, una educadora feminista, va decidir separar els nens per gènere en les escoles.

La idea va sorgir fa 30 anys quan va observar que tant nens com nenes seguien el mateix patró de comportament. Els nens agafaven un rol més autoritari, amb problemes de comportament que requerien una major atenció de les mestres. Per altra banda, les nenes es mostraven més callades i tímides en comparació amb els nens.

Després d’anys d’observació, se li va ocórrer la idea de separar-los. Ella, va començar a estudiar les conductes dels petits, i va estudiar diferents teories de gènere. Segons el que explica Margrét, els nens comencen a aprendre des que són bebès, i comencen a etiquetar a les persones segons el seu gènere. Amb uns quants de mesos ells ja hauran après a diferenciar entre homes i dones. Així ho explicava en una entrevista que li va atorgar a la BBC “Al cap de dos anys els nens ja han format la seva identitat de gènere, i entenen perfectament el que significa ser un home o una dona”.

En què consisteix?

 

Amb tots aquests estudis va elaborar el que ella anomena, mètode  Hjalli. Amb aquest nou mètode, la creadora vol aconseguir que els nens i nenes no es comportin segons els estereotips. Ella havia observat que tant els nens com les nenes veuen al sexe contrari com una antítesi, ella ho explicava d’aquesta manera: “les nenes veuen als nens com una antítesi. Es fixen en els nens per aprendre com no haurien de comportar-se. I el mateix passa amb els nens. Veuen el que fan les nenes i aprenen que aquella activitat és de nenes i no de nens”.
Per això va decidir començar a implementar el seu mètode. Ella afirma que una vegada els separes, els nens comencen a comportar-se de forma diferent; les nenes començaran a aixecar la veu i a ser més actives i els nens a fer un altre tipus d’activitats, per exemple van observar que els nens també volien jugar a jocs que, històricament, els consideràvem “jocs de nenes”, però, el canvi d’actitud a vegades no es dóna per si sol. Hi ha moments on les professores han d’intervenir amb el que l’autora anomena “treball de compensació”, el qual consisteix a animar als petits a fer coses o a comportar-se de forma que mai ho havien fet.

Que activitats fan els petits en aquestes escoles?

 

Margrét afirmava que tant nens com nenes fan les mateixes activitats en l’escola. Quan arriba el moment de jugar a plastilina tots ho fan, quan han de jugar a futbol, també ho fan tots, però les activitats les fan per separat i en horaris diferents. Segons ella, si nens i nenes juguessin junts a pilota, els nens agafarien el rol dominant i no deixarien jugar a les noies. També fan altre activitats més emocionals on han observat que els nens tenen més dificultat en participar.

Encara això, cada dia els nens es reuneixen durant una hora per fer activitats compartides. Durant aquestes hores els nens treballaran en parelles mixtes i realitzaran activitats que tant un grup com l’altre puguin fer en igualtat de condicions i que se’ls i dona igual de bé. Amb això el que volen fomentar és el respecte l’un par l’altre i a més animar-los a relacionar-se amb el sexe contrari.

 

Mètode controvertit

 

El mètode Hjalli va aixecar centenars de crítiques, ja que un mètode on se separava als nens i les nenes per gèneres semblava molt antiquat i segons l’autora, ridícul. Inclòs ella mateixa afirmava que no se sentia plenament còmode perquè les seves idees feministes no li deixaven entendre plenament el projecte. Encara així, va seguir endavant amb l’estudi i avui dia existeixen 14 jardins d’infància i 13 escoles primàries en Islàndia on s’aplica el mètode Hjalli. A més, l’autora ens confirmava que també s’està intentant posar en marxa en una guarderia d’Escòcia.

Article extret d’una entrevista  atorgada  a la BBC el 3 de maig de 2019.

 

També us recomanem: Per què el meu fill no vol estudiar? 

 No us oblideu de seguir-nos al  Facebook  i a l’Instagram  i explicar-nos la vostra experiència!